M'ha agradat:
We have the power to save the world. Now.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Hoy entregaré las llaves a esa nueva navegante
Esas llaves que yo robé causándote gran agonía durante mucho tiempo, sólo porque no quería que te fueras. Me encantaba tenerte siempre a mi lado y (aunque parezca cruel) jugar con tus sentimientos, por si algún día conseguía reunir suficiente valor, amor y aplomo para estar contigo y hacerte feliz.
[- Una intención muy noble.
- No. Es solo un intento de justificar un hecho extremadamente egoísta.]
Ahora espero que todo te vaya bien, te lo mereces: que ella sea tu felicidad. Porque eres un gran amigo, una grandísima persona, aunque siempre serás más que eso para mi.
Ahora tampoco quiero perderte, pero es un sentimiento diferente.
Ahora me siento bien, pero aún un poco egoísta. Quería que hicieras lo que estás haciendo esta mañana para que fueras feliz, pero también para saber lo que YO sentiría, para gritar que lo nuestro nunca más podrá pasar, para convencerme que no vale la pena pensar en ello. Y LO ESTOY CONSIGUIENDO.
Nunca me arrepentiré de los hechos de hace un año, sólo de lo que pasó después.
LO SIENTO, sólo espero que ella te haga feliz ya que yo no pude hacerlo.
GRACIAS por ser como eres, por ser demasiado buena persona y no hacerme sufrir [lo deberías haber hecho, me merezco mucho más], por continuar a mi lado.
No sé si lo habrás notado, pero desde hace un par de días ya te puedo abrazar, no te esquivo. Y sabes por qué? Porque es bueno sufrir un poco. Porque soy feliz sabiendo que he perdido :)
[Algun dia t'ho diré...]
[- Una intención muy noble.
- No. Es solo un intento de justificar un hecho extremadamente egoísta.]
Ahora espero que todo te vaya bien, te lo mereces: que ella sea tu felicidad. Porque eres un gran amigo, una grandísima persona, aunque siempre serás más que eso para mi.
Ahora tampoco quiero perderte, pero es un sentimiento diferente.
Ahora me siento bien, pero aún un poco egoísta. Quería que hicieras lo que estás haciendo esta mañana para que fueras feliz, pero también para saber lo que YO sentiría, para gritar que lo nuestro nunca más podrá pasar, para convencerme que no vale la pena pensar en ello. Y LO ESTOY CONSIGUIENDO.
Nunca me arrepentiré de los hechos de hace un año, sólo de lo que pasó después.
LO SIENTO, sólo espero que ella te haga feliz ya que yo no pude hacerlo.
GRACIAS por ser como eres, por ser demasiado buena persona y no hacerme sufrir [lo deberías haber hecho, me merezco mucho más], por continuar a mi lado.
No sé si lo habrás notado, pero desde hace un par de días ya te puedo abrazar, no te esquivo. Y sabes por qué? Porque es bueno sufrir un poco. Porque soy feliz sabiendo que he perdido :)
[Algun dia t'ho diré...]
dimarts, 1 de desembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
.
[Acostumava a pensar en tu d'aquesta manera, ja ho saps, com el sol, el meu sol particular. La teva llum compensava de sobres les meves ombres.]
Jo també l'estimava molt més del que s'estima una persona, malgrat tot, no l'estimava prou. Estava enamorada, però no tant com per canviar les coses, només just per fer-nos mal. Per fer-li molt més mal del que ja li havia fet amb anterioritat.
No em vaig preocupar per res més que no fos el seu dolor. Em mereixia tota la pena que això em causés. Esperava, a més, que fos molta. Esperava sofrir de debò.
[Eclipsi - Stephenie Meyer]
Jo també l'estimava molt més del que s'estima una persona, malgrat tot, no l'estimava prou. Estava enamorada, però no tant com per canviar les coses, només just per fer-nos mal. Per fer-li molt més mal del que ja li havia fet amb anterioritat.
No em vaig preocupar per res més que no fos el seu dolor. Em mereixia tota la pena que això em causés. Esperava, a més, que fos molta. Esperava sofrir de debò.
[Eclipsi - Stephenie Meyer]
divendres, 30 d’octubre del 2009
matí :)
L'altre dia vaig tenir un dels començaments de dia més simpàtics del mes.
Anava cap a la universitat, com cada matí, i, després del trajecte amb FGC, vaig pujar al metro. Dues parades més enllà van pujar un grupet d'executius joves (d'uns 30 anys) de diferents llocs del món, conversant animats. Un d'ells era més moré que els altres, per entendre'ns; tenia una certa retirada a Will Smith però era més prim. Anava amb un somriure d'orella a orella, ensenyant les seves dents blanques i parlant amb els seus companys. Era com un nen petit però en gran, tenia la pell fina, el cabell curtet i anava tot ben arreglat. Veure'l em va arrancar un somrís com el seu. Transmetia tranquilitat i felicitat.
Al cap d'unes quatre o cinc parades, va pujar un senyor amb un oboé, es va col·locar al mig del vagó i es va posar a tocar "Somewhere over the rainwob", la següent parada ja era la meva... però tot plegat em va deixar el somriure als llavis tot el matí :)
Anava cap a la universitat, com cada matí, i, després del trajecte amb FGC, vaig pujar al metro. Dues parades més enllà van pujar un grupet d'executius joves (d'uns 30 anys) de diferents llocs del món, conversant animats. Un d'ells era més moré que els altres, per entendre'ns; tenia una certa retirada a Will Smith però era més prim. Anava amb un somriure d'orella a orella, ensenyant les seves dents blanques i parlant amb els seus companys. Era com un nen petit però en gran, tenia la pell fina, el cabell curtet i anava tot ben arreglat. Veure'l em va arrancar un somrís com el seu. Transmetia tranquilitat i felicitat.
Al cap d'unes quatre o cinc parades, va pujar un senyor amb un oboé, es va col·locar al mig del vagó i es va posar a tocar "Somewhere over the rainwob", la següent parada ja era la meva... però tot plegat em va deixar el somriure als llavis tot el matí :)
dijous, 22 d’octubre del 2009
Plovent
Eres sota un arbre, esperant pacient que el temporal passés.
Jo era sota l'aiguat, desitjant que el ruixat no amainés.
Jo era sota l'aiguat, desitjant que el ruixat no amainés.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Camps de maduixes
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que t'estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
[Em sap greu... No és la meva intenció, però es veu a venir el que passarà...
R E N U N C I A R o C O N T I N U A R U N F I N A L?]
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que t'estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
[Em sap greu... No és la meva intenció, però es veu a venir el que passarà...
R E N U N C I A R o C O N T I N U A R U N F I N A L?]
dissabte, 17 d’octubre del 2009
FRED
Fa uns dies desitjava que vingués el fred, que fossis fred.
Ara només vull que el sol m'embolcalli...
[sortir al terrat i que els llençols m'abracin amb la poca escalfor que han pogut robar del sol]
nom'entencamimateixa.desconcertada
Ara només vull que el sol m'embolcalli...
[sortir al terrat i que els llençols m'abracin amb la poca escalfor que han pogut robar del sol]
nom'entencamimateixa.desconcertada
dijous, 15 d’octubre del 2009
(L) LOL
Encara no ho havia fet, i ara m'ha vingut de gust.
Va ser fa dues setmanes, LOVE OF LESBIAN (sí, en majúscula!) un concert flipant, flipaaant i alucinant! [oix quina motivació jajaja] Que em va agradar molt, vaja. Transmeten taant que em deixen sense paraules!!
I aquest video, encara que no sigui del mateix dia, és com si ho fos. El moment boig d'enganxar Houston amb el ritmo de la noche i Shiwa... A Sant Vicenç encara va ser una mica més apoteòsic.
ritmoooooooooooooo,
ritmo de la nocheeeee
[I molt més apoteòsic el dia següent a la feina havent dormit poquíssim i malament... la nit anterior s'ho valia, així que LOL :)]
Va ser fa dues setmanes, LOVE OF LESBIAN (sí, en majúscula!) un concert flipant, flipaaant i alucinant! [oix quina motivació jajaja] Que em va agradar molt, vaja. Transmeten taant que em deixen sense paraules!!
I aquest video, encara que no sigui del mateix dia, és com si ho fos. El moment boig d'enganxar Houston amb el ritmo de la noche i Shiwa... A Sant Vicenç encara va ser una mica més apoteòsic.
ritmoooooooooooooo,
ritmo de la nocheeeee
[I molt més apoteòsic el dia següent a la feina havent dormit poquíssim i malament... la nit anterior s'ho valia, així que LOL :)]
dimecres, 30 de setembre del 2009
thePhantomoftheOpera
- Això sóc jo qui d'ho hauria de preguntar, estimat. Tant desgraciat és un, quan estima?
· Sí, Christine, quan un estima i no està segur de ser estimat.
[un llibre apassionant. Aquest fragment m'ha arribat al cor...]
· Sí, Christine, quan un estima i no està segur de ser estimat.
[un llibre apassionant. Aquest fragment m'ha arribat al cor...]
dilluns, 21 de setembre del 2009
- La veritat és q m fa una mika de por la uni i molt de pal, són les dues úniques raons...
· Què no et fa por a part de jo?
- Qui t'ha dit que tu no em fas por?
· Home, a mi em pegues.
- Potser és que davant de la por, agredeixo. Però la por a la uni és diferent...
· La uni no fa por....
[demà, ja es demà, el primer dia de ? anys. I sí, EM FA POR! i el millor tros de conversa d'aquesta tarda ha estat aquest... he rigut molt, i demà hi pensaré, et pensaré.]
ALLÁ VAMOS!!
· Què no et fa por a part de jo?
- Qui t'ha dit que tu no em fas por?
· Home, a mi em pegues.
- Potser és que davant de la por, agredeixo. Però la por a la uni és diferent...
· La uni no fa por....
[demà, ja es demà, el primer dia de ? anys. I sí, EM FA POR! i el millor tros de conversa d'aquesta tarda ha estat aquest... he rigut molt, i demà hi pensaré, et pensaré.]
ALLÁ VAMOS!!
dissabte, 29 d’agost del 2009
Es viu taaaant bé de vacances... :)
Però tard o d'hora (més d'hora que tard) tot tornarà a començar.
L'altre dia em van dir que quan parlava del curs que ve se'm veia molt feliç, i la veritat és que estic contenta i en tinc ganes, vull veure com afrontaré aquest any i encendre ja motors. Curiositat per saber que m'espera en el meu futur :)
En realitat no valorem l'espera, i és un moment espectacular.
Però tard o d'hora (més d'hora que tard) tot tornarà a començar.
L'altre dia em van dir que quan parlava del curs que ve se'm veia molt feliç, i la veritat és que estic contenta i en tinc ganes, vull veure com afrontaré aquest any i encendre ja motors. Curiositat per saber que m'espera en el meu futur :)
En realitat no valorem l'espera, i és un moment espectacular.
diumenge, 23 d’agost del 2009
En estat d'indignació
Avui mirant les notícies m'he indignat.
Com pot ser que els ciutadans grecs (professors, venedors, obrers, però en cap cas bombers) estiguin arriscant la seva vida per apagar focs d'unes dimensions desorbitades? Com pot ser que els bombers no donin l'abast, que no estigui previst un operatiu extraordinari per incedis que, malauradament, es repeteixen cada cop més a l'estiu per aquella zona? Diuen que han estat intencionats pel sector de l'especulació immobiliària. Que estan bojos? I el més greu és que fa tan sols dos anys, a la mateixa regió, 65 persones van morir en un dels incendis més greus de la història de Grècia. Per què? Ara demanen ajuda internacional, sí, s'ha d'ajudar, i molt, però també s'ha d'aprendre a planificar i preveure. Que pensaven que quan una desgràcia passa un cop és improbable que torni a passar? [ www.tv3.cat/videos/1452869 ]
Com pot ser que a Afganistan hagi aparegut una nova categoria social, els senyors de les ajudes, que viuen de les ajudes humanitàiries que s'envien pels més desfavorits? Sí, sí, els anomenen així, com els senyors de la guerra o eld de la droga, doncs això, els senyors de les ajudes [humanitàries]. Són corruptes, personatges que viuen i comercien amb allò que els fa falta a la gent dels seu país per sobreviure. Diuen que s'han destinat 50 mil milions d'euros en ajudes per Afganistan, però només n'ha arribat un 20% als qui ho necessitaven. [ www.tv3.cat/videos/1453009 ]
Què està passant? És indignant. Que siguin els governants, especuladors o senyors de les ajudes [humanitàries] els que passin gana, o als qui se'ls cremin les cases i intentin apagar incendis de milers i miler d'hectàrees amb galledes d'aigua i mànegues de jardí.
Si tothom fos capaç de deixar una mica de banda els seus interessos personals i mirar pel bé comú tot seria taaaant diferent...
La veritat, jo defenso que tothom és bo per naturalesa, i cada cop més m'és difícil justificar segons quines coses. Realment és la societat qui corromp?
Com pot ser que els ciutadans grecs (professors, venedors, obrers, però en cap cas bombers) estiguin arriscant la seva vida per apagar focs d'unes dimensions desorbitades? Com pot ser que els bombers no donin l'abast, que no estigui previst un operatiu extraordinari per incedis que, malauradament, es repeteixen cada cop més a l'estiu per aquella zona? Diuen que han estat intencionats pel sector de l'especulació immobiliària. Que estan bojos? I el més greu és que fa tan sols dos anys, a la mateixa regió, 65 persones van morir en un dels incendis més greus de la història de Grècia. Per què? Ara demanen ajuda internacional, sí, s'ha d'ajudar, i molt, però també s'ha d'aprendre a planificar i preveure. Que pensaven que quan una desgràcia passa un cop és improbable que torni a passar? [ www.tv3.cat/videos/1452869 ]
Com pot ser que a Afganistan hagi aparegut una nova categoria social, els senyors de les ajudes, que viuen de les ajudes humanitàiries que s'envien pels més desfavorits? Sí, sí, els anomenen així, com els senyors de la guerra o eld de la droga, doncs això, els senyors de les ajudes [humanitàries]. Són corruptes, personatges que viuen i comercien amb allò que els fa falta a la gent dels seu país per sobreviure. Diuen que s'han destinat 50 mil milions d'euros en ajudes per Afganistan, però només n'ha arribat un 20% als qui ho necessitaven. [ www.tv3.cat/videos/1453009 ]
Què està passant? És indignant. Que siguin els governants, especuladors o senyors de les ajudes [humanitàries] els que passin gana, o als qui se'ls cremin les cases i intentin apagar incendis de milers i miler d'hectàrees amb galledes d'aigua i mànegues de jardí.
Si tothom fos capaç de deixar una mica de banda els seus interessos personals i mirar pel bé comú tot seria taaaant diferent...
La veritat, jo defenso que tothom és bo per naturalesa, i cada cop més m'és difícil justificar segons quines coses. Realment és la societat qui corromp?
divendres, 21 d’agost del 2009
Ingravitto
Ja queda res i menys perquè acabi l'estiu... i em dóna la sensació que fa molt de temps que va començar, aquell "sube-baja" a Londres que va donar el tret de sortida a l'estiu és lluuuuuny.
Han passat tantes coses en menys de 2 mesos. Sortides, nits, rumors, bojeries divertides, bojeries de persona desequilibrada, converses, excursions, concerts, baralles, partides de cartes, rivalitats, soparets, piscines, platjes, esmorzars, descobrir llocs, descobrir facetes ocultes de gent pròxima, descobrir GRANS grups de música...
Ho he passat malament en alguns moments, però no n'hi ha hagut per tant, tampoc em puc queixar, gens! Ara sí que sento que sóc on vull estar i començo a ser qui vull ser. Em sento útil per la senyoreta 100%, sento que li faig costat en aquest moments difícils, i no és ella qui ha de preguntar-me com estic, sinó jo a ella. Pressento que trobarà el que busca, però no ara mateix, i que poc a poc tornarà a ser qui era perquè ho vol ser, o potser encara diria més: serà una versió encara millor del que era. A mi veure-la bé em farà més que feliç.
Sento també que poc a poc es supera tot i que el que em convé en alguns aspectes és un canvi d'aires, potser serà en aquesta nova etapa quan començarà la gran història que desitjo. Jo sé que el canvi ja és dintre meu, el meu cor ho nota, però que hauré d'esperar fins que realment me n'adoni.
L'agost atura el món... tot és tan estrany a l'agost, que provoca actes injustificats, però ara estic tant bé... :) Sé que sabré parar i no em consumiré! O potser sí que em deixaré consumir! I és que m'agradaaaaA! [aires que fan flotar...]
__________________________ :)
[realment tinc ganes de trobar-me amb Ell després d'un parell de setmanes, o potser fins i tot un mes, de no trobar-m'hi cara a cara.]
Han passat tantes coses en menys de 2 mesos. Sortides, nits, rumors, bojeries divertides, bojeries de persona desequilibrada, converses, excursions, concerts, baralles, partides de cartes, rivalitats, soparets, piscines, platjes, esmorzars, descobrir llocs, descobrir facetes ocultes de gent pròxima, descobrir GRANS grups de música...
Ho he passat malament en alguns moments, però no n'hi ha hagut per tant, tampoc em puc queixar, gens! Ara sí que sento que sóc on vull estar i començo a ser qui vull ser. Em sento útil per la senyoreta 100%, sento que li faig costat en aquest moments difícils, i no és ella qui ha de preguntar-me com estic, sinó jo a ella. Pressento que trobarà el que busca, però no ara mateix, i que poc a poc tornarà a ser qui era perquè ho vol ser, o potser encara diria més: serà una versió encara millor del que era. A mi veure-la bé em farà més que feliç.
Sento també que poc a poc es supera tot i que el que em convé en alguns aspectes és un canvi d'aires, potser serà en aquesta nova etapa quan començarà la gran història que desitjo. Jo sé que el canvi ja és dintre meu, el meu cor ho nota, però que hauré d'esperar fins que realment me n'adoni.
L'agost atura el món... tot és tan estrany a l'agost, que provoca actes injustificats, però ara estic tant bé... :) Sé que sabré parar i no em consumiré! O potser sí que em deixaré consumir! I és que m'agradaaaaA! [aires que fan flotar...]
__________________________ :)
[realment tinc ganes de trobar-me amb Ell després d'un parell de setmanes, o potser fins i tot un mes, de no trobar-m'hi cara a cara.]
dimecres, 22 de juliol del 2009
OMG!
FESTA MAJOR, passada.
Aquest any no pintava gaire interessant, cada any més decadent, però com sempre, la festa alternativa d'SKALLOTS ha acabat salvant el cap de setmana :). Diables també va ajudar a recordar aquesta FM (tot i que no sortís tot com vam voler...).
Gran nit de dissabte, que no oblidaré. Cada nit d'aquestes queda gravada a la meva ment, per no esborrar-se.
[Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar
[tremolant...
Aquest any no pintava gaire interessant, cada any més decadent, però com sempre, la festa alternativa d'SKALLOTS ha acabat salvant el cap de setmana :). Diables també va ajudar a recordar aquesta FM (tot i que no sortís tot com vam voler...).
Gran nit de dissabte, que no oblidaré. Cada nit d'aquestes queda gravada a la meva ment, per no esborrar-se.
[Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar
[tremolant...
dissabte, 4 de juliol del 2009
dimecres, 24 de juny del 2009
Passen els dies :)
I també ha passat ja St. Joan!
Sempre s'ha dit que és una nit màgica, i és veritat. Aquest any es podria dir que ho hem celebrat "intimament", però ha estat molt bé, pocs i ben avinguts. Ens hem conegut una mica més els que hi erem, trobant a faltar els que eren a altres llocs.
Ha estat una nit de poder dir tot el que sentiem, encara que hi hagués certs personatgets (amb amor ehh) que trobessin certes preguntes bastant depriments. Potser hem tingut forces moments filosòfics aquesta nit, hem acabat volent veure com sortia el sol, però ell no volia veure'ns i hem desistit. Què seria la vida si no poguessim pensar i parlar sobre ella? Vaja, que ha estat una gran nit... amb alguna pregunta sense respondre. Però, s'enten no? Com anava aquella frase? Procura que el que diguis sigui millor que el silenci, no? Doncs aixó, que per dir segons què...
[Sort que no vaig obrir boca aquell moment, potser avui desitjaria tornar enrere.]
______________________ :)
[Cal dir que ahir a la nit va ser una altra càrrega d'emocions, consulta de notes de selectivitat, nervis, mil converses pel mesenger... Contentíssima per mi, però patint per aquells que potser no podran entrar allà on volen. Sensació agredolça.]
Sempre s'ha dit que és una nit màgica, i és veritat. Aquest any es podria dir que ho hem celebrat "intimament", però ha estat molt bé, pocs i ben avinguts. Ens hem conegut una mica més els que hi erem, trobant a faltar els que eren a altres llocs.
Ha estat una nit de poder dir tot el que sentiem, encara que hi hagués certs personatgets (amb amor ehh) que trobessin certes preguntes bastant depriments. Potser hem tingut forces moments filosòfics aquesta nit, hem acabat volent veure com sortia el sol, però ell no volia veure'ns i hem desistit. Què seria la vida si no poguessim pensar i parlar sobre ella? Vaja, que ha estat una gran nit... amb alguna pregunta sense respondre. Però, s'enten no? Com anava aquella frase? Procura que el que diguis sigui millor que el silenci, no? Doncs aixó, que per dir segons què...
[Sort que no vaig obrir boca aquell moment, potser avui desitjaria tornar enrere.]
______________________ :)
[Cal dir que ahir a la nit va ser una altra càrrega d'emocions, consulta de notes de selectivitat, nervis, mil converses pel mesenger... Contentíssima per mi, però patint per aquells que potser no podran entrar allà on volen. Sensació agredolça.]
dijous, 11 de juny del 2009
BENVINGUT ESTIU!
Pot semblar una tonteria, però m'intentava imaginar a mi mateixa el dia 11 de juny a les 14.00 hores i no podia. No podia! La meva ment només podia veure fins aquell dijous. Era incapaç de fer-me a la idea que després de la SELE hi havia vida!
I avui ja fa més d'una setmana... I encara sembla que no m'ho pugui acabar de creure.
El dia 11 vaig posar un punt i final (espero que no m'hagi equivocat i l'haig d'obrir fins setembre, aquest dijous ho sabré). Un punt i final a una etapa de la meva vida, mai no n'havia estat tant conscient. Acabar aquest llarg 2n de batxillerat suposa acabar amb la meva vida estudiantil vicentina... i és un pas més important del que sembla. Acabar és posar punt i final a la meva infantesa i adolescència que he viscut entre els murs de dos escoles que m'han ensenyat a viure. Sí, últimament l'ambient al Salesians no era el millor, moltes tensions internes que afecten els alumnes, sí, però tots els anys de la ESO, tots els somriures, grans amistats, amors, els bons professors i tutors (i encara millors persones), problemes i records, formen part de mi, i m'han fet créixer. No seria la mateixa sense tots aquests moments.
Un punt i final per aquests temps que recordaré amb melangia i un somriure als llavis :) Un punt i seguit a la meva vida.
Ara toca aprofitar l'estiu, no parar casi per casa, pensar, ordenar l'habitació, posar-me morena, visitar llocs, sortir amb els amics, anar a concerts, relaxar-me... Acceptar l'esdevenir, perquè sovint és el que no està planejat el que millor surt.
I tot amb SUMMERCAT de banda sonora, de Billie the Visiona and the Dancers. Sí, ho sé, és una cançó trista, però m'encanta el ritme i el significat, és com la vida. Segurament el protagonista de la cançó mai oblidarà els bons moments que va viure, malgrat que ara es senti com un "summercat". És una etapa que ell també ha tancat, a contracor, però l'ha tancat.
"And the man next to me said: everything is gonna be alright"
I avui ja fa més d'una setmana... I encara sembla que no m'ho pugui acabar de creure.
El dia 11 vaig posar un punt i final (espero que no m'hagi equivocat i l'haig d'obrir fins setembre, aquest dijous ho sabré). Un punt i final a una etapa de la meva vida, mai no n'havia estat tant conscient. Acabar aquest llarg 2n de batxillerat suposa acabar amb la meva vida estudiantil vicentina... i és un pas més important del que sembla. Acabar és posar punt i final a la meva infantesa i adolescència que he viscut entre els murs de dos escoles que m'han ensenyat a viure. Sí, últimament l'ambient al Salesians no era el millor, moltes tensions internes que afecten els alumnes, sí, però tots els anys de la ESO, tots els somriures, grans amistats, amors, els bons professors i tutors (i encara millors persones), problemes i records, formen part de mi, i m'han fet créixer. No seria la mateixa sense tots aquests moments.
Un punt i final per aquests temps que recordaré amb melangia i un somriure als llavis :) Un punt i seguit a la meva vida.
Ara toca aprofitar l'estiu, no parar casi per casa, pensar, ordenar l'habitació, posar-me morena, visitar llocs, sortir amb els amics, anar a concerts, relaxar-me... Acceptar l'esdevenir, perquè sovint és el que no està planejat el que millor surt.
I tot amb SUMMERCAT de banda sonora, de Billie the Visiona and the Dancers. Sí, ho sé, és una cançó trista, però m'encanta el ritme i el significat, és com la vida. Segurament el protagonista de la cançó mai oblidarà els bons moments que va viure, malgrat que ara es senti com un "summercat". És una etapa que ell també ha tancat, a contracor, però l'ha tancat.
"And the man next to me said: everything is gonna be alright"
divendres, 22 de maig del 2009
Evadint...
- Martín, les faules són segurament un dels mecanismes literaris més interessants que s'han inventat. Sap què ens ensenyen?
- Lliçons morals?
- No. Ens ensenyen que els éssers humans aprenen i absorbeixen idees i conceptes a través de narracions d'històries, no pas de lliçons magistrals o de discursos teòrics. Això mateix ens ho ensenya qualsevol dels grans textos religiosos. Tots són relats amb personatges que s'han d'enfrontar a la vida i superar obstacles, figures que s'embarquen en un viatge d'enriquiment espiritual a través de peripècies i revelacions.
- Lliçons morals?
- No. Ens ensenyen que els éssers humans aprenen i absorbeixen idees i conceptes a través de narracions d'històries, no pas de lliçons magistrals o de discursos teòrics. Això mateix ens ho ensenya qualsevol dels grans textos religiosos. Tots són relats amb personatges que s'han d'enfrontar a la vida i superar obstacles, figures que s'embarquen en un viatge d'enriquiment espiritual a través de peripècies i revelacions.
EL JOC DE L'ÀNGEL, Carlos Ruiz Zafón
I malgrat tot sembla que jo no n'aprengui. Un fracàs més a l'esquena. Vaig a continuar llegint.
diumenge, 26 d’abril del 2009
diumenge, 19 d’abril del 2009
dilluns, 13 d’abril del 2009
0/0/00
- No caure en el pessimisme.
- Canviar els filtres del meu pensament, ja massa carregats.
- Alegria.
- Força.
- Motivació.
- Esperança.
- Aconseguir ser d'una vegada per totes qui realment vull ser (o almenys començar).
Nous propòsits. Com si fos un nou any.
:)
- Canviar els filtres del meu pensament, ja massa carregats.
- Alegria.
- Força.
- Motivació.
- Esperança.
- Aconseguir ser d'una vegada per totes qui realment vull ser (o almenys començar).
Nous propòsits. Com si fos un nou any.
:)
dijous, 12 de febrer del 2009
Hi ha dies que et lleves amb el peu esquerre, res no avança i sents quelcom dintre que t'omple de tristesa. Potser no saps ni què és, ni el perquè, res... no saps ni qui ets. Potser és simplement que hi ha dies que la pena se't posa al cos, o no vol marxar del temps que fa que hi està instal·lada...
Però avui no és el cas. Avui estic alegre, tot i tenir dos examens i estar a puuuunt d'acabar la avaluació. M'he llevat tard, amb el peu dret (no sé per què distingim entre llevar-se amb un peu o altre... no ho he entés mai), no he anat a la primera classe perquè no hi arribava, he vist els meus amics, he rigut, he fet els examens (un dels quals m'ha anat perfectameeent), m'he mostrat tal com sóc i he tornat a sentir.
He tornat a sentir.
HE TORNAT A SENTIR.
HE TORNAT A SENTIR!
:)
[Live is beautiful that way...]
Però avui no és el cas. Avui estic alegre, tot i tenir dos examens i estar a puuuunt d'acabar la avaluació. M'he llevat tard, amb el peu dret (no sé per què distingim entre llevar-se amb un peu o altre... no ho he entés mai), no he anat a la primera classe perquè no hi arribava, he vist els meus amics, he rigut, he fet els examens (un dels quals m'ha anat perfectameeent), m'he mostrat tal com sóc i he tornat a sentir.
He tornat a sentir.
HE TORNAT A SENTIR.
HE TORNAT A SENTIR!
:)
[Live is beautiful that way...]
dimecres, 11 de febrer del 2009
Sé perfectamente cómo me gustaría ser y cómo soy por dentro, pero lamentablemente sólo yo pienso que soy así. [...] Por dentor la auténtica Ana me indica el camino, pero por fuera no soy más que una cabrita exaltada que trata de soltarse de las ataduras.
Como ya te he dicho, siento las cosas de modo distinto a cuando las digo... [...] Si soy sincera de verdad,te confieso que me afecta, y que hago un esfuerzo enorme para ser de otra manera, pero que una y otra vez sucumbo a ejércitos más fuertes.
Como ya te he dicho, siento las cosas de modo distinto a cuando las digo... [...] Si soy sincera de verdad,te confieso que me afecta, y que hago un esfuerzo enorme para ser de otra manera, pero que una y otra vez sucumbo a ejércitos más fuertes.
Anna Frank
Subscriure's a:
Missatges (Atom)