My heart

I said I gave a brain to my heart,
and it just gave it back.
[My heart - Pribiz]

Volia enterrar-ho i ho vaig fer. Realment no n'era tan conscient com dic. No. En sóc conscient ara, quan la tomba s'obre i en surt el mort ben viu. No estaba muerto, estaba de parranda. 

Quan el terra s'obre i tot tremola, llavors és quan t'espantes i no saps on et pots agafar. Jo, per sort, tinc un bon pilar on recolzar-me, encara que tots els dubtes i les pors em facin preguntar-me i preguntar-li una vegada i una altra si m'aguantarà i no em fallarà. Però, tot i això, desenterrar fantasmes del passat et fa reflexionar del teu present. Fa que et preguntis perquès. Perquè tot va com va i ha anat com ha anat? Per què sóc com sóc? 

De vegades penso que m'agrada massa trobar explicacions a tot el que em passa, excuses convincents que m'eximeixin de pecat i d'obligacions. M'encanta saber que la culpa no és meva, l'univers conspira i se t'emporta. La rutina m'empeny. Punt i final. Però no, no és així, jo podria fer molt més que seure en aquesta cadira, mirant com passa la vida. Podria deixar-me emportar més pel cor, per la natura, pels sentiments positius, per l'amor. Que sí, que the higher you get, the harder you hit the ground, però no valen la pena les vistes des del cim? 

Sí.

Tinc dues parts dins meu i no vull que ningú m'hagi d'enterrar. Vull ser jo mateixa d'una vegada, poder aconseguir el que em proposo sense estar-me lamentant. Tots tenim motius per ser feliços, molts. Alguns amb cara i ulls. 

[You're saving my life. Molt, i des de fa temps.]