Hi ha dies que et lleves amb el peu esquerre, res no avança i sents quelcom dintre que t'omple de tristesa. Potser no saps ni què és, ni el perquè, res... no saps ni qui ets. Potser és simplement que hi ha dies que la pena se't posa al cos, o no vol marxar del temps que fa que hi està instal·lada...

Però avui no és el cas. Avui estic alegre, tot i tenir dos examens i estar a puuuunt d'acabar la avaluació. M'he llevat tard, amb el peu dret (no sé per què distingim entre llevar-se amb un peu o altre... no ho he entés mai), no he anat a la primera classe perquè no hi arribava, he vist els meus amics, he rigut, he fet els examens (un dels quals m'ha anat perfectameeent), m'he mostrat tal com sóc i he tornat a sentir.

He tornat a sentir.
HE TORNAT A SENTIR.
HE TORNAT A SENTIR!

:)

[Live is beautiful that way...]

Sé perfectamente cómo me gustaría ser y cómo soy por dentro, pero lamentablemente sólo yo pienso que soy así. [...] Por dentor la auténtica Ana me indica el camino, pero por fuera no soy más que una cabrita exaltada que trata de soltarse de las ataduras.
Como ya te he dicho, siento las cosas de modo distinto a cuando las digo... [...] Si soy sincera de verdad,te confieso que me afecta, y que hago un esfuerzo enorme para ser de otra manera, pero que una y otra vez sucumbo a ejércitos más fuertes.

Anna Frank