Highway to Hell

Una versió divertida

Món

Sovint m'enfado amb el món, el crido, l'insulto i el maltracto. Ell ni es digna a contestar-me, tot i que de vegades, només de vegades, algún habitant d'aquest ve a mi i em parla. Només en aquests moments veig que no estic sola a la meva banda del cervell.

Gràcies per no fer-me sentir com una boja, com si només fos jo qui necessita comunicar-se i no esperar que el temps i els silencis ho arreglin tot.



[Tres mesos intensos i cap entrada al blog... mai m'entendé i sempre m'ho continuaré retreient. Mai diguis mai ni sempre. Mai. Sempre. Mai. Sempre. Mai. Sempre. Mai. Sempre. Estàs. Aquí.]

LIVERPOOL

Després d'un GRAN estiu de colònies, de cursets (d'alemany i de monitora de lleure -RUCA2010-), de sortides, d'experiències, de convivència, de guitarra, d'amics, de família, d'alegria i de felicitat...

... demà comença la meva gran aventura britànica :)

.

RETRASSADA

"Descobrir" un grup de música

De vegades penso que no hi ha gairebé res millor que descobrir un grup de música, res! (Si entenem "descobrir" com a anar a parar a un grup nou per a tu) Ni que et donin bones notícies, ni que et facin un regal... Descobrir un grup de música és com trobar un tresor.

Quan escoltes molta i molta música (quan tens totes aquelles estones de tren anant i venint de la universitat, per exemple) pots arribar a cansar-te de les mateixes cançons que et ressonen a les orelles cada dia pels mateixos llocs. Quan arribes a aquest punt, miraculosament, apareix de cop a la teva vida un grup de música que no has escoltat mai. Et sents com si hagués arribat a les teves mans un secret que tothom ha de conèixer. No et canses d'escoltar-los, penses que són genials i vas per tot arreu cantant i xiulant les seves cançons, compres els seus CDs (cada dia la meva col·lecció és més gran!), fas que tots els teus amics, pares, germans i cosins els descobreixin, i et sents feliç quan els escoltes.

Per sort, aquest any estic escoltant moooolta música i, per tant, descobrint molts grups (Sidonie, Love of Lesbian, Manel, Els amics de les arts, Facto Delafé y las Flores Azules, Ok Go, MGMT, Vetusta Morla, Lagarto Amarillo...) I TOTS ELLS (i els que vindran) M'HAN FET, EM FAN I EM FARAN TAAANT FELIÇ :)


[i quin bon rotllo de grup l'últim que he "descobert" :)]

Pobre...

'I hungered and you gave me to eat. I was thirsty and you gave me to drink. I was sick and you visited me. In prision, and you left me not. Inasmuch as you have done it unto the least of one of these, you have done it unto Me.'

Pobre, de vegades penso que l'he fet morir de fam, de set, de soledat...

Últimament em decepcionen els homes... Els homes en el sentit masculí de la paraula, no els homes d'humanitat (que ja fa segles que ho fem).

No ho sé, tinc la sensació que porto una temporada envoltada d'homes vulgars. Homes que només utilitzen les seves neurones per pensar en una sola cosa i dediquen tot el seu esforç oral a parlar de manera mediocre i vulgar... Sé que no tots són així, sé que n'hi ha que et fan riure, són intel·ligents, cultiven la ment i són simpàtics. Ho sé, i se m'acudeixen alguns noms. Tot i així, allò dolent sempre destaca sobre allò bo... i últimament és així.

M'agradaria tornar a tenir els somnis de fa uns mesos, quan tot escoltant Manel m'enamorava. :)

MONES, MONES I MÉS MONES

Per sort o per desgràcia, l'ànec ha estat decapitat. I aixó que era molt intel·ligent i pilot d'avioneta...!

S'ha acabat la setmana, on no he fet tot el que havia de fer, però no em penedeixo de res del que he fet. Potser s'hauria pogut aprofitar més, però no ha estat geeens malament.

Només me'n penedeixo d'una cosa, no haver viscut certs moments dels quals he participat durant 18 Setmanes Santes. Però no per aixó el balanç és menys positiu!

Ara a tornar a la rutina, aquest cop ha d'anar de veritat.

sense paraules

I wanna hear what you want
WHAT THE HELL DO YOU WANT??

Intens turquesa

I still don't know why the caged bird sings...

[Els núvols? Pintats de mil colors a la posta.
El cel? D'aquell blau que m'encanta. Intens, suau, indescriptible.
Jo? Esperan-te, com sempre.
Tu? No ho sé, però penso que potser seria un bon moment per aparèixer.]

ABSOLUTAMENT...

POR

Tinc por: por de lluitar, por de donar-me, por de malgastar-me.

Prenc consciència de les darreres hores o dels darrers dies viscuts.

.
..
...
....
.....
......



Veig que no puc seguir així.

AL MAR!

Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals.

Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons.



MANEL! Al mar!

[Tu i jo sí que ens hem banyat al mar! :) què gran que ets! Feliç per la nostra amistat!]

BON ANY NOU 2010!

Sempre he pensat que això de celebrar l'any nou no és res més que una hipocresia, una altra excusa barata per marxar de festa i fer diners. I HO CONTINUO PENSANT. És un dia més, una nit més. Celebro que la gent estigui contenta perquè tenen esperances en l'any que comença, celebro que es facin nous propòsits (i que els puguin arribar a fer realitat!) i celebro que ara a la data ja no posarem 09 sinó 10. Jo també m'intento contagiar de l'energia, però penso que ho podriem fer qualsevol dia de l'any, o varis cops durant aquest! Espero que sigui un any millor que l'anterior en alguns aspectes i igual en d'altres que ja m'estan bé com estan. Ha estat un bon 2009, en el qual he tancat etapes i n'he començat de noves. A veure com serà el 2010!

[I ahir, que havia de treballar matí i tarda, vaig llevar-me amb ganes de no celebrar res, de no disfressar-me, de dutxar-me, sopar sola, no veure ni beure segons què i anar a dormir un cop hagués menjat el raïm.
I ahir, que havia de treballar matí i tarda, vaig acabar anant a sopar fora, vestida "senzilla però mig arreglada", fent petons a tothom per felicitar el nou any (o que podem viure un dia més!), aprofitant el que m'oferien (perquè no em vaig poder resistir) i anant a dormir al cap de 24 hores d'haver-me llevat...]