Ingravitto

Ja queda res i menys perquè acabi l'estiu... i em dóna la sensació que fa molt de temps que va començar, aquell "sube-baja" a Londres que va donar el tret de sortida a l'estiu és lluuuuuny.
Han passat tantes coses en menys de 2 mesos. Sortides, nits, rumors, bojeries divertides, bojeries de persona desequilibrada, converses, excursions, concerts, baralles, partides de cartes, rivalitats, soparets, piscines, platjes, esmorzars, descobrir llocs, descobrir facetes ocultes de gent pròxima, descobrir GRANS grups de música...
Ho he passat malament en alguns moments, però no n'hi ha hagut per tant, tampoc em puc queixar, gens! Ara sí que sento que sóc on vull estar i començo a ser qui vull ser. Em sento útil per la senyoreta 100%, sento que li faig costat en aquest moments difícils, i no és ella qui ha de preguntar-me com estic, sinó jo a ella. Pressento que trobarà el que busca, però no ara mateix, i que poc a poc tornarà a ser qui era perquè ho vol ser, o potser encara diria més: serà una versió encara millor del que era. A mi veure-la bé em farà més que feliç.
Sento també que poc a poc es supera tot i que el que em convé en alguns aspectes és un canvi d'aires, potser serà en aquesta nova etapa quan començarà la gran història que desitjo. Jo sé que el canvi ja és dintre meu, el meu cor ho nota, però que hauré d'esperar fins que realment me n'adoni.

L'agost atura el món... tot és tan estrany a l'agost, que provoca actes injustificats, però ara estic tant bé... :) Sé que sabré parar i no em consumiré! O potser sí que em deixaré consumir! I és que m'agradaaaaA! [aires que fan flotar...]



__________________________ :)

[realment tinc ganes de trobar-me amb Ell després d'un parell de setmanes, o potser fins i tot un mes, de no trobar-m'hi cara a cara.]