I també ha passat ja St. Joan!
Sempre s'ha dit que és una nit màgica, i és veritat. Aquest any es podria dir que ho hem celebrat "intimament", però ha estat molt bé, pocs i ben avinguts. Ens hem conegut una mica més els que hi erem, trobant a faltar els que eren a altres llocs.
Ha estat una nit de poder dir tot el que sentiem, encara que hi hagués certs personatgets (amb amor ehh) que trobessin certes preguntes bastant depriments. Potser hem tingut forces moments filosòfics aquesta nit, hem acabat volent veure com sortia el sol, però ell no volia veure'ns i hem desistit. Què seria la vida si no poguessim pensar i parlar sobre ella? Vaja, que ha estat una gran nit... amb alguna pregunta sense respondre. Però, s'enten no? Com anava aquella frase? Procura que el que diguis sigui millor que el silenci, no? Doncs aixó, que per dir segons què...
[Sort que no vaig obrir boca aquell moment, potser avui desitjaria tornar enrere.]
______________________ :)
[Cal dir que ahir a la nit va ser una altra càrrega d'emocions, consulta de notes de selectivitat, nervis, mil converses pel mesenger... Contentíssima per mi, però patint per aquells que potser no podran entrar allà on volen. Sensació agredolça.]
dimecres, 24 de juny del 2009
dijous, 11 de juny del 2009
BENVINGUT ESTIU!
Pot semblar una tonteria, però m'intentava imaginar a mi mateixa el dia 11 de juny a les 14.00 hores i no podia. No podia! La meva ment només podia veure fins aquell dijous. Era incapaç de fer-me a la idea que després de la SELE hi havia vida!
I avui ja fa més d'una setmana... I encara sembla que no m'ho pugui acabar de creure.
El dia 11 vaig posar un punt i final (espero que no m'hagi equivocat i l'haig d'obrir fins setembre, aquest dijous ho sabré). Un punt i final a una etapa de la meva vida, mai no n'havia estat tant conscient. Acabar aquest llarg 2n de batxillerat suposa acabar amb la meva vida estudiantil vicentina... i és un pas més important del que sembla. Acabar és posar punt i final a la meva infantesa i adolescència que he viscut entre els murs de dos escoles que m'han ensenyat a viure. Sí, últimament l'ambient al Salesians no era el millor, moltes tensions internes que afecten els alumnes, sí, però tots els anys de la ESO, tots els somriures, grans amistats, amors, els bons professors i tutors (i encara millors persones), problemes i records, formen part de mi, i m'han fet créixer. No seria la mateixa sense tots aquests moments.
Un punt i final per aquests temps que recordaré amb melangia i un somriure als llavis :) Un punt i seguit a la meva vida.
Ara toca aprofitar l'estiu, no parar casi per casa, pensar, ordenar l'habitació, posar-me morena, visitar llocs, sortir amb els amics, anar a concerts, relaxar-me... Acceptar l'esdevenir, perquè sovint és el que no està planejat el que millor surt.
I tot amb SUMMERCAT de banda sonora, de Billie the Visiona and the Dancers. Sí, ho sé, és una cançó trista, però m'encanta el ritme i el significat, és com la vida. Segurament el protagonista de la cançó mai oblidarà els bons moments que va viure, malgrat que ara es senti com un "summercat". És una etapa que ell també ha tancat, a contracor, però l'ha tancat.
"And the man next to me said: everything is gonna be alright"
I avui ja fa més d'una setmana... I encara sembla que no m'ho pugui acabar de creure.
El dia 11 vaig posar un punt i final (espero que no m'hagi equivocat i l'haig d'obrir fins setembre, aquest dijous ho sabré). Un punt i final a una etapa de la meva vida, mai no n'havia estat tant conscient. Acabar aquest llarg 2n de batxillerat suposa acabar amb la meva vida estudiantil vicentina... i és un pas més important del que sembla. Acabar és posar punt i final a la meva infantesa i adolescència que he viscut entre els murs de dos escoles que m'han ensenyat a viure. Sí, últimament l'ambient al Salesians no era el millor, moltes tensions internes que afecten els alumnes, sí, però tots els anys de la ESO, tots els somriures, grans amistats, amors, els bons professors i tutors (i encara millors persones), problemes i records, formen part de mi, i m'han fet créixer. No seria la mateixa sense tots aquests moments.
Un punt i final per aquests temps que recordaré amb melangia i un somriure als llavis :) Un punt i seguit a la meva vida.
Ara toca aprofitar l'estiu, no parar casi per casa, pensar, ordenar l'habitació, posar-me morena, visitar llocs, sortir amb els amics, anar a concerts, relaxar-me... Acceptar l'esdevenir, perquè sovint és el que no està planejat el que millor surt.
I tot amb SUMMERCAT de banda sonora, de Billie the Visiona and the Dancers. Sí, ho sé, és una cançó trista, però m'encanta el ritme i el significat, és com la vida. Segurament el protagonista de la cançó mai oblidarà els bons moments que va viure, malgrat que ara es senti com un "summercat". És una etapa que ell també ha tancat, a contracor, però l'ha tancat.
"And the man next to me said: everything is gonna be alright"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)