"Descobrir" un grup de música

De vegades penso que no hi ha gairebé res millor que descobrir un grup de música, res! (Si entenem "descobrir" com a anar a parar a un grup nou per a tu) Ni que et donin bones notícies, ni que et facin un regal... Descobrir un grup de música és com trobar un tresor.

Quan escoltes molta i molta música (quan tens totes aquelles estones de tren anant i venint de la universitat, per exemple) pots arribar a cansar-te de les mateixes cançons que et ressonen a les orelles cada dia pels mateixos llocs. Quan arribes a aquest punt, miraculosament, apareix de cop a la teva vida un grup de música que no has escoltat mai. Et sents com si hagués arribat a les teves mans un secret que tothom ha de conèixer. No et canses d'escoltar-los, penses que són genials i vas per tot arreu cantant i xiulant les seves cançons, compres els seus CDs (cada dia la meva col·lecció és més gran!), fas que tots els teus amics, pares, germans i cosins els descobreixin, i et sents feliç quan els escoltes.

Per sort, aquest any estic escoltant moooolta música i, per tant, descobrint molts grups (Sidonie, Love of Lesbian, Manel, Els amics de les arts, Facto Delafé y las Flores Azules, Ok Go, MGMT, Vetusta Morla, Lagarto Amarillo...) I TOTS ELLS (i els que vindran) M'HAN FET, EM FAN I EM FARAN TAAANT FELIÇ :)


[i quin bon rotllo de grup l'últim que he "descobert" :)]

Pobre...

'I hungered and you gave me to eat. I was thirsty and you gave me to drink. I was sick and you visited me. In prision, and you left me not. Inasmuch as you have done it unto the least of one of these, you have done it unto Me.'

Pobre, de vegades penso que l'he fet morir de fam, de set, de soledat...