Pot semblar una tonteria, però m'intentava imaginar a mi mateixa el dia 11 de juny a les 14.00 hores i no podia. No podia! La meva ment només podia veure fins aquell dijous. Era incapaç de fer-me a la idea que després de la SELE hi havia vida!
I avui ja fa més d'una setmana... I encara sembla que no m'ho pugui acabar de creure.
El dia 11 vaig posar un punt i final (espero que no m'hagi equivocat i l'haig d'obrir fins setembre, aquest dijous ho sabré). Un punt i final a una etapa de la meva vida, mai no n'havia estat tant conscient. Acabar aquest llarg 2n de batxillerat suposa acabar amb la meva vida estudiantil vicentina... i és un pas més important del que sembla. Acabar és posar punt i final a la meva infantesa i adolescència que he viscut entre els murs de dos escoles que m'han ensenyat a viure. Sí, últimament l'ambient al Salesians no era el millor, moltes tensions internes que afecten els alumnes, sí, però tots els anys de la ESO, tots els somriures, grans amistats, amors, els bons professors i tutors (i encara millors persones), problemes i records, formen part de mi, i m'han fet créixer. No seria la mateixa sense tots aquests moments.
Un punt i final per aquests temps que recordaré amb melangia i un somriure als llavis :) Un punt i seguit a la meva vida.
Ara toca aprofitar l'estiu, no parar casi per casa, pensar, ordenar l'habitació, posar-me morena, visitar llocs, sortir amb els amics, anar a concerts, relaxar-me... Acceptar l'esdevenir, perquè sovint és el que no està planejat el que millor surt.
I tot amb SUMMERCAT de banda sonora, de Billie the Visiona and the Dancers. Sí, ho sé, és una cançó trista, però m'encanta el ritme i el significat, és com la vida. Segurament el protagonista de la cançó mai oblidarà els bons moments que va viure, malgrat que ara es senti com un "summercat". És una etapa que ell també ha tancat, a contracor, però l'ha tancat.
"And the man next to me said: everything is gonna be alright"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada