divendres, 30 d’octubre del 2009

matí :)

L'altre dia vaig tenir un dels començaments de dia més simpàtics del mes.

Anava cap a la universitat, com cada matí, i, després del trajecte amb FGC, vaig pujar al metro. Dues parades més enllà van pujar un grupet d'executius joves (d'uns 30 anys) de diferents llocs del món, conversant animats. Un d'ells era més moré que els altres, per entendre'ns; tenia una certa retirada a Will Smith però era més prim. Anava amb un somriure d'orella a orella, ensenyant les seves dents blanques i parlant amb els seus companys. Era com un nen petit però en gran, tenia la pell fina, el cabell curtet i anava tot ben arreglat. Veure'l em va arrancar un somrís com el seu. Transmetia tranquilitat i felicitat.
Al cap d'unes quatre o cinc parades, va pujar un senyor amb un oboé, es va col·locar al mig del vagó i es va posar a tocar "Somewhere over the rainwob", la següent parada ja era la meva... però tot plegat em va deixar el somriure als llavis tot el matí :)

dijous, 22 d’octubre del 2009

Plovent

Eres sota un arbre, esperant pacient que el temporal passés.
Jo era sota l'aiguat, desitjant que el ruixat no amainés.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Camps de maduixes

De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.

De vegades me passa que t'estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.

[Em sap greu... No és la meva intenció, però es veu a venir el que passarà...


R E N U N C I A R o C O N T I N U A R U N F I N A L?]

dissabte, 17 d’octubre del 2009

FRED

Fa uns dies desitjava que vingués el fred, que fossis fred.

Ara només vull que el sol m'embolcalli...

[sortir al terrat i que els llençols m'abracin amb la poca escalfor que han pogut robar del sol]



nom'entencamimateixa.desconcertada

dijous, 15 d’octubre del 2009

(L) LOL

Encara no ho havia fet, i ara m'ha vingut de gust.

Va ser fa dues setmanes, LOVE OF LESBIAN (sí, en majúscula!) un concert flipant, flipaaant i alucinant! [oix quina motivació jajaja] Que em va agradar molt, vaja. Transmeten taant que em deixen sense paraules!!

I aquest video, encara que no sigui del mateix dia, és com si ho fos. El moment boig d'enganxar Houston amb el ritmo de la noche i Shiwa... A Sant Vicenç encara va ser una mica més apoteòsic.


ritmoooooooooooooo,
ritmo de la nocheeeee


[I molt més apoteòsic el dia següent a la feina havent dormit poquíssim i malament... la nit anterior s'ho valia, així que LOL :)]