Es viu taaaant bé de vacances... :)
Però tard o d'hora (més d'hora que tard) tot tornarà a començar.
L'altre dia em van dir que quan parlava del curs que ve se'm veia molt feliç, i la veritat és que estic contenta i en tinc ganes, vull veure com afrontaré aquest any i encendre ja motors. Curiositat per saber que m'espera en el meu futur :)
En realitat no valorem l'espera, i és un moment espectacular.
dissabte, 29 d’agost del 2009
diumenge, 23 d’agost del 2009
En estat d'indignació
Avui mirant les notícies m'he indignat.
Com pot ser que els ciutadans grecs (professors, venedors, obrers, però en cap cas bombers) estiguin arriscant la seva vida per apagar focs d'unes dimensions desorbitades? Com pot ser que els bombers no donin l'abast, que no estigui previst un operatiu extraordinari per incedis que, malauradament, es repeteixen cada cop més a l'estiu per aquella zona? Diuen que han estat intencionats pel sector de l'especulació immobiliària. Que estan bojos? I el més greu és que fa tan sols dos anys, a la mateixa regió, 65 persones van morir en un dels incendis més greus de la història de Grècia. Per què? Ara demanen ajuda internacional, sí, s'ha d'ajudar, i molt, però també s'ha d'aprendre a planificar i preveure. Que pensaven que quan una desgràcia passa un cop és improbable que torni a passar? [ www.tv3.cat/videos/1452869 ]
Com pot ser que a Afganistan hagi aparegut una nova categoria social, els senyors de les ajudes, que viuen de les ajudes humanitàiries que s'envien pels més desfavorits? Sí, sí, els anomenen així, com els senyors de la guerra o eld de la droga, doncs això, els senyors de les ajudes [humanitàries]. Són corruptes, personatges que viuen i comercien amb allò que els fa falta a la gent dels seu país per sobreviure. Diuen que s'han destinat 50 mil milions d'euros en ajudes per Afganistan, però només n'ha arribat un 20% als qui ho necessitaven. [ www.tv3.cat/videos/1453009 ]
Què està passant? És indignant. Que siguin els governants, especuladors o senyors de les ajudes [humanitàries] els que passin gana, o als qui se'ls cremin les cases i intentin apagar incendis de milers i miler d'hectàrees amb galledes d'aigua i mànegues de jardí.
Si tothom fos capaç de deixar una mica de banda els seus interessos personals i mirar pel bé comú tot seria taaaant diferent...
La veritat, jo defenso que tothom és bo per naturalesa, i cada cop més m'és difícil justificar segons quines coses. Realment és la societat qui corromp?
Com pot ser que els ciutadans grecs (professors, venedors, obrers, però en cap cas bombers) estiguin arriscant la seva vida per apagar focs d'unes dimensions desorbitades? Com pot ser que els bombers no donin l'abast, que no estigui previst un operatiu extraordinari per incedis que, malauradament, es repeteixen cada cop més a l'estiu per aquella zona? Diuen que han estat intencionats pel sector de l'especulació immobiliària. Que estan bojos? I el més greu és que fa tan sols dos anys, a la mateixa regió, 65 persones van morir en un dels incendis més greus de la història de Grècia. Per què? Ara demanen ajuda internacional, sí, s'ha d'ajudar, i molt, però també s'ha d'aprendre a planificar i preveure. Que pensaven que quan una desgràcia passa un cop és improbable que torni a passar? [ www.tv3.cat/videos/1452869 ]
Com pot ser que a Afganistan hagi aparegut una nova categoria social, els senyors de les ajudes, que viuen de les ajudes humanitàiries que s'envien pels més desfavorits? Sí, sí, els anomenen així, com els senyors de la guerra o eld de la droga, doncs això, els senyors de les ajudes [humanitàries]. Són corruptes, personatges que viuen i comercien amb allò que els fa falta a la gent dels seu país per sobreviure. Diuen que s'han destinat 50 mil milions d'euros en ajudes per Afganistan, però només n'ha arribat un 20% als qui ho necessitaven. [ www.tv3.cat/videos/1453009 ]
Què està passant? És indignant. Que siguin els governants, especuladors o senyors de les ajudes [humanitàries] els que passin gana, o als qui se'ls cremin les cases i intentin apagar incendis de milers i miler d'hectàrees amb galledes d'aigua i mànegues de jardí.
Si tothom fos capaç de deixar una mica de banda els seus interessos personals i mirar pel bé comú tot seria taaaant diferent...
La veritat, jo defenso que tothom és bo per naturalesa, i cada cop més m'és difícil justificar segons quines coses. Realment és la societat qui corromp?
divendres, 21 d’agost del 2009
Ingravitto
Ja queda res i menys perquè acabi l'estiu... i em dóna la sensació que fa molt de temps que va començar, aquell "sube-baja" a Londres que va donar el tret de sortida a l'estiu és lluuuuuny.
Han passat tantes coses en menys de 2 mesos. Sortides, nits, rumors, bojeries divertides, bojeries de persona desequilibrada, converses, excursions, concerts, baralles, partides de cartes, rivalitats, soparets, piscines, platjes, esmorzars, descobrir llocs, descobrir facetes ocultes de gent pròxima, descobrir GRANS grups de música...
Ho he passat malament en alguns moments, però no n'hi ha hagut per tant, tampoc em puc queixar, gens! Ara sí que sento que sóc on vull estar i començo a ser qui vull ser. Em sento útil per la senyoreta 100%, sento que li faig costat en aquest moments difícils, i no és ella qui ha de preguntar-me com estic, sinó jo a ella. Pressento que trobarà el que busca, però no ara mateix, i que poc a poc tornarà a ser qui era perquè ho vol ser, o potser encara diria més: serà una versió encara millor del que era. A mi veure-la bé em farà més que feliç.
Sento també que poc a poc es supera tot i que el que em convé en alguns aspectes és un canvi d'aires, potser serà en aquesta nova etapa quan començarà la gran història que desitjo. Jo sé que el canvi ja és dintre meu, el meu cor ho nota, però que hauré d'esperar fins que realment me n'adoni.
L'agost atura el món... tot és tan estrany a l'agost, que provoca actes injustificats, però ara estic tant bé... :) Sé que sabré parar i no em consumiré! O potser sí que em deixaré consumir! I és que m'agradaaaaA! [aires que fan flotar...]
__________________________ :)
[realment tinc ganes de trobar-me amb Ell després d'un parell de setmanes, o potser fins i tot un mes, de no trobar-m'hi cara a cara.]
Han passat tantes coses en menys de 2 mesos. Sortides, nits, rumors, bojeries divertides, bojeries de persona desequilibrada, converses, excursions, concerts, baralles, partides de cartes, rivalitats, soparets, piscines, platjes, esmorzars, descobrir llocs, descobrir facetes ocultes de gent pròxima, descobrir GRANS grups de música...
Ho he passat malament en alguns moments, però no n'hi ha hagut per tant, tampoc em puc queixar, gens! Ara sí que sento que sóc on vull estar i començo a ser qui vull ser. Em sento útil per la senyoreta 100%, sento que li faig costat en aquest moments difícils, i no és ella qui ha de preguntar-me com estic, sinó jo a ella. Pressento que trobarà el que busca, però no ara mateix, i que poc a poc tornarà a ser qui era perquè ho vol ser, o potser encara diria més: serà una versió encara millor del que era. A mi veure-la bé em farà més que feliç.
Sento també que poc a poc es supera tot i que el que em convé en alguns aspectes és un canvi d'aires, potser serà en aquesta nova etapa quan començarà la gran història que desitjo. Jo sé que el canvi ja és dintre meu, el meu cor ho nota, però que hauré d'esperar fins que realment me n'adoni.
L'agost atura el món... tot és tan estrany a l'agost, que provoca actes injustificats, però ara estic tant bé... :) Sé que sabré parar i no em consumiré! O potser sí que em deixaré consumir! I és que m'agradaaaaA! [aires que fan flotar...]
__________________________ :)
[realment tinc ganes de trobar-me amb Ell després d'un parell de setmanes, o potser fins i tot un mes, de no trobar-m'hi cara a cara.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)