Mishima

Posem que era Barcelona...

Mishima - Com abans

[Ja fa gairebé dos mesos d'aquelles incerteses, d'aquells moments, de l'ara o mai. I l'ara s'ha convertit en felicitat! :) Jo ja feia temps que havia pres una decisió... Com gira la vida.]

i quan et toca te n'adones.

L'altre dia vaig anar a comprar i vaig sentir unes dones que parlaven sobre la celiaquia i on es podien trobar productes sense gluten. Parlaven que, des de fa relativament poc, hi ha una cadena de supermercats on es pot trobar una gran varietat d'aquests aliments. El tema és que al fill del propietari li van diagnosticar celiaquia i, a partir d'aquell moment, va decidir que al seu supermercat s'havien de vendre més aliments per les persones que tenen aquesta malaltia.

No sé si aquesta història és del tot certa, a internet hi ha uns quants fòrums on es comenta també però potser és una llegenda urbana, no ho sé. De totes maneres em va fer pensar. Realment som així la majoria de vegades: fins que una cosa no ens toca directament o molt a prop no ens n'adonem de la realitat que ens envolta. Si el fill del propietari del supermercat no fos celíac, ara vendria tants productes sense gluten? O continuaria igual? Realment fa falta que xoquem contra la paret per canviar de rumb?