matí :)

L'altre dia vaig tenir un dels començaments de dia més simpàtics del mes.

Anava cap a la universitat, com cada matí, i, després del trajecte amb FGC, vaig pujar al metro. Dues parades més enllà van pujar un grupet d'executius joves (d'uns 30 anys) de diferents llocs del món, conversant animats. Un d'ells era més moré que els altres, per entendre'ns; tenia una certa retirada a Will Smith però era més prim. Anava amb un somriure d'orella a orella, ensenyant les seves dents blanques i parlant amb els seus companys. Era com un nen petit però en gran, tenia la pell fina, el cabell curtet i anava tot ben arreglat. Veure'l em va arrancar un somrís com el seu. Transmetia tranquilitat i felicitat.
Al cap d'unes quatre o cinc parades, va pujar un senyor amb un oboé, es va col·locar al mig del vagó i es va posar a tocar "Somewhere over the rainwob", la següent parada ja era la meva... però tot plegat em va deixar el somriure als llavis tot el matí :)