Últimament em decepcionen els homes... Els homes en el sentit masculí de la paraula, no els homes d'humanitat (que ja fa segles que ho fem).

No ho sé, tinc la sensació que porto una temporada envoltada d'homes vulgars. Homes que només utilitzen les seves neurones per pensar en una sola cosa i dediquen tot el seu esforç oral a parlar de manera mediocre i vulgar... Sé que no tots són així, sé que n'hi ha que et fan riure, són intel·ligents, cultiven la ment i són simpàtics. Ho sé, i se m'acudeixen alguns noms. Tot i així, allò dolent sempre destaca sobre allò bo... i últimament és així.

M'agradaria tornar a tenir els somnis de fa uns mesos, quan tot escoltant Manel m'enamorava. :)

MONES, MONES I MÉS MONES

Per sort o per desgràcia, l'ànec ha estat decapitat. I aixó que era molt intel·ligent i pilot d'avioneta...!

S'ha acabat la setmana, on no he fet tot el que havia de fer, però no em penedeixo de res del que he fet. Potser s'hauria pogut aprofitar més, però no ha estat geeens malament.

Només me'n penedeixo d'una cosa, no haver viscut certs moments dels quals he participat durant 18 Setmanes Santes. Però no per aixó el balanç és menys positiu!

Ara a tornar a la rutina, aquest cop ha d'anar de veritat.

sense paraules

I wanna hear what you want
WHAT THE HELL DO YOU WANT??

Intens turquesa

I still don't know why the caged bird sings...

[Els núvols? Pintats de mil colors a la posta.
El cel? D'aquell blau que m'encanta. Intens, suau, indescriptible.
Jo? Esperan-te, com sempre.
Tu? No ho sé, però penso que potser seria un bon moment per aparèixer.]

ABSOLUTAMENT...