I també ha passat ja St. Joan!
Sempre s'ha dit que és una nit màgica, i és veritat. Aquest any es podria dir que ho hem celebrat "intimament", però ha estat molt bé, pocs i ben avinguts. Ens hem conegut una mica més els que hi erem, trobant a faltar els que eren a altres llocs.
Ha estat una nit de poder dir tot el que sentiem, encara que hi hagués certs personatgets (amb amor ehh) que trobessin certes preguntes bastant depriments. Potser hem tingut forces moments filosòfics aquesta nit, hem acabat volent veure com sortia el sol, però ell no volia veure'ns i hem desistit. Què seria la vida si no poguessim pensar i parlar sobre ella? Vaja, que ha estat una gran nit... amb alguna pregunta sense respondre. Però, s'enten no? Com anava aquella frase? Procura que el que diguis sigui millor que el silenci, no? Doncs aixó, que per dir segons què...
[Sort que no vaig obrir boca aquell moment, potser avui desitjaria tornar enrere.]
______________________ :)
[Cal dir que ahir a la nit va ser una altra càrrega d'emocions, consulta de notes de selectivitat, nervis, mil converses pel mesenger... Contentíssima per mi, però patint per aquells que potser no podran entrar allà on volen. Sensació agredolça.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada