dijous, 30 d’octubre del 2008

De vegades esperem massa


"Sempre existeix en el món una persona que n'espera una altra,

ja sigui al mig del desert o enmig d'una gran ciutat.

I quan aquestes persones es creuen i els seus ulls es troben,

tot el passat i tot el futur perden completament la seva importància

i només existeix aquell moment"






Són d'aquelles frases que penses... "això ho posaré quan..." o "aquell dia que..." PROU! Avui [bé, fa uns dies...] me n'he adonat que molts esperem massa, massa temps per dir allò que pensem, allò que sentim, demanar allò que volem. Esperem massa i el temps és preciós per malgastar-lo pensant i imaginant coses que segurament no passaran.

Saps què? NO esperaré. Simplement em deixaré sorprendre [o ho intentaré, tinc masses somnis i contes de fades al cap per eliminar-los tots en un dia, no?].

P.D.: I JA QUE HI SOM... PER QUÈ NO? DEDICO L'ENTRADA ALS MEUS PARES, QUE EL DIA 29 VAN FER 25 ANYS DE CASATS! VAN TROBAR-SE... VAN SABER ESPERAR. PER ELLS UN HOMENATGE [que algun dia faré més formalment]!