. . .

[Avui només em ronda una cançó pel cap... potser perquè és demà quan encetem un nou curs]


És demà! Un dia més i canviarà el destí... És demà, el moment.

La revolució és a punt d'esclatar. El poble vol millores! Empesos pels estudiants, lluitaran per uns ideals. Saben que són menys, però els és igual, ha arribat l'hora de lluitar a les barricades. Saben també que potser moriran, sí, havent defensat allò que per ells justificava viure, la lluita pels seus drets. Entre ells...

Jean Valjean es torna a trobar en un dilema. Javert ja l'ha tornat a trobar. Jean Valjean i Javert! L'ex-presidiari eternament bo, empresonat injustament per robar una simple barra de pa, davant el policia obsessionat amb al llei i la voluntat de Déu. L'home que sempre intenta fer el bé, el que li dicta la consciència, encara que això li suposi grans dilemes, davant l'home dur, recte, inflexible... aparentment molt segur de si mateix.

Cosette i Marius s'han de separar. El seu amor perfecte, etern. Qui sap si es tornaran a trobar? Cosette ha de marxar amb Jean Valjean i Marius, en la seva desesperació, s'uneix a la revolució... Prefereix morir abans que viure sense Cosette. Amor pur.

Els antics pares adoptius de Cosette, que l'utilitzaven de criada, ronden per les barricades. Saben que faran l'agost amb el que robaran a la gent que morirà a la revolució, són com rates.

Vides truncades per una revolució…



[Els Miserables! Quina gran obra! Se'm posen els pèls de punta quan escolto aquesta cançó!]


I demà què passarà?

Per desgràcia començarem uns llargs nou mesos on passarem de tot... Desgràcia només pels estudis! Perquè estic segura que serà un any i un curs inoblidable, tot i que em faci una mica de respecte aquest 2n de batxillerat...