diumenge, 31 d’agost del 2008
:)
Sovint recordes tots aquells bons moments que has passat al costat de la gent que t'estimes!
I se't dibuixa un somriure.
Llavors et ve una melodia que et posa música a tots aquells records, potser enganxifosa, potser la típica música banal, sense cap càrrega de contingut (però que per tu, a partir del moment que la vas escoltar, sí que té significat).
I se't dibuixa un somriure.
Després potser et venen flaixos, records aïllats de cada persona amb qui has viscut quelcom. És igual el temps, poc o molt, és igual! Aquella persona amb qui has viscut un punt, un instant de la teva vida que saps que (sense motiu) se't quedarà gravat per sempre.
I se't dibuixa un somriure.
I penses que t'agradaria poder tornar a viure algun moment d'aquells... Però atures la nostàlgia! Perquè ara estàs contenta i només desitges viure més moments amb la gent que t'estimes...
Amb un gran somriure! :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Realment si ets capaç d'atrurar la nostalgia es que tens una força interior suficientment gran. Crec que aquest força no l'he trobat del tot, perquè em costa deixa de pensar en quan tornara haver un altre moment, per ficar en la capsa de records dels dibuixos dels meus somriures.
Petonsssss
Publica un comentari a l'entrada